CARTA OBERTA A SERRAT
Estimat Serrat,
Primer de tot vull felicitar-te pels èxits que has conreant en la teva
darrera gira. Se que no te cap mèrit el contar-me entre la munió de gent de
tot el món què sent una profunda admiració per tu. Una admiració què va més
enllà de les teves qualitats com autor i intèrpret musical i que dona la
volta al planeta. I és que, a hores d'ara, ningú no pot estalviar-se
l'apel·latiu de català universal per referir-se a Joan Manuel Serrat, cosa
què no es troba a l'abast de molts.
Qualsevol actuació o entrevista teva en directe, a la ràdio, a la premsa o a
la televisió va seguida inevitablement d'un riu de comentaris, cartes i
sentiments tots ells positius cap a la teva persona. No ho pots evitar. De
fet imagino que deus estar un xic cansat de tant afalagament, abromat de
tanta unanimitat favorable. Per això no crec que em tinguis en compte el que
vaig a dir, i espero que trobis un fil constructiu en aquesta qüestió:
El fet és que quan penso en tu sempre recordo com allà per 1968 vas ser
proposat per representar l'Estat Espanyol al Festival d'Eurovissió. Més
concretament anaves a interpretar un tema del Duo Dinámico i vas demanar de
fer-ho en català. Com en tantes altres ocasions el règim franquista a través
de TVE s'hi va oposar aconseguint que el tema finalment l'interpretés en
castellà la Massiel i evitant un cop més la possibilitat que el català fos
conegut i apreciat a la resta del continent europeu.
Si aleshores no quedava més que acatar i continuar treballant a l'ombra per
tal de liquidar la dictadura, em pregunto per què encara avui els catalans
no ens podem expressar amb total llibertat a Europa ja sigui en fòrums o
esdeveniments què com Eurovisió permeten la lliure utilització de la majoria
de les llengües de la Unió?
I en aquest sentit, el que em sorprèn més és com tu, que vas patir en
primera persona la censura i la repressió, i sent un català del Poble Sec no
sembles preocupat ni expresses públicament la teva inquietud sobre aquest
tema.
Han passat gaire bé dos cops vint anys (37 anys, 5 mesos i 5 dies) i aquella
cançó i tantes altres que utilitzen la nostra llengua continuen sense
poder-se escoltar al Festival, i tot apunta a que el dia què tanmateix això
succeeixi serà gràcies als nostres simpàtics veïns andorrans.
Estimat Serrat, no puc entendre com tant de temps després, sota governs
d'UCD, socialistes o populars, romans callat, aliè a aquest fet què, estaràs
d'acord amb mi, és lamentable i una prova més de la mala salut del català.
La llengua catalana és encara a efectes oficials una llengua de segona, i
cada cop més també de segona en l'àmbit social. Fins i tot els teus companys
de gremi al País Valencià denuncien sovint censures per poder actuar als
mitjans públics o simplement aconseguir el mínim suport oficial.
Tu, que en paraules de Manuel Vicent representes "esa catalanidad racional
aceptada por todos". Crec sincerament que el teu recolzament a la causa del
català -com la famosa carta del març del 1968- ajudaria enormement no només
a prestigiar i difondre la llengua a casa nostra, sinó a la seva acceptació
i estima Països Catalans enfora.
Celebro que el teu proper disc sigui en català. De fet se que no tinc cap
dret a qüestionar que cantis en castellà, però si em permets una altra
sol·licitud, les cançons més belles reserve-les al català, si us plau.
Mentrestant continuarem admirant-te i escoltant-te a la vora de la
Mediterrània.
Sempre desitjant-te tots els èxits.
Miqui Mel.
miquimel@catalunya.org
