CARTA OBERTA A SERRAT
Estimat Serrat,
Primer de tot vull felicitar-te pels èxits que has conreant en la teva darrera gira. Se que no te cap mèrit el contar-me entre la munió de gent de tot el món què sent una profunda admiració per tu. Una admiració què va més enllà de les teves qualitats com autor i intèrpret musical i que dona la volta al planeta. I és que, a hores d'ara, ningú no pot estalviar-se l'apel·latiu de català universal per referir-se a Joan Manuel Serrat, cosa què no es troba a l'abast de molts.
Qualsevol actuació o entrevista teva en directe, a la ràdio, a la premsa o a la televisió va seguida inevitablement d'un riu de comentaris, cartes i sentiments tots ells positius cap a la teva persona. No ho pots evitar. De fet imagino que deus estar un xic cansat de tant afalagament, abromat de tanta unanimitat favorable. Per això no crec que em tinguis en compte el que vaig a dir, i espero que trobis un fil constructiu en aquesta qüestió:
El fet és que quan penso en tu sempre recordo com allà per 1968 vas ser proposat per representar l'Estat Espanyol al Festival d'Eurovissió. Més concretament anaves a interpretar un tema del Duo Dinámico i vas demanar de fer-ho en català. Com en tantes altres ocasions el règim franquista a través de TVE s'hi va oposar aconseguint que el tema finalment l'interpretés en castellà la Massiel i evitant un cop més la possibilitat que el català fos conegut i apreciat a la resta del continent europeu.
Si aleshores no quedava més que acatar i continuar treballant a l'ombra per tal de liquidar la dictadura, em pregunto per què encara avui els catalans no ens podem expressar amb total llibertat a Europa ja sigui en fòrums o esdeveniments què com Eurovisió permeten la lliure utilització de la majoria de les llengües de la Unió?
I en aquest sentit, el que em sorprèn més és com tu, que vas patir en primera persona la censura i la repressió, i sent un català del Poble Sec no sembles preocupat ni expresses públicament la teva inquietud sobre aquest tema.
Han passat gaire bé dos cops vint anys (37 anys, 5 mesos i 5 dies) i aquella cançó i tantes altres que utilitzen la nostra llengua continuen sense poder-se escoltar al Festival, i tot apunta a que el dia què tanmateix això succeeixi serà gràcies als nostres simpàtics veïns andorrans.
Estimat Serrat, no puc entendre com tant de temps després, sota governs d'UCD, socialistes o populars, romans callat, aliè a aquest fet què, estaràs d'acord amb mi, és lamentable i una prova més de la mala salut del català.
La llengua catalana és encara a efectes oficials una llengua de segona, i cada cop més també de segona en l'àmbit social. Fins i tot els teus companys de gremi al País Valencià denuncien sovint censures per poder actuar als mitjans públics o simplement aconseguir el mínim suport oficial.
Tu, que en paraules de Manuel Vicent representes "esa catalanidad racional aceptada por todos". Crec sincerament que el teu recolzament a la causa del català -com la famosa carta del març del 1968- ajudaria enormement no només a prestigiar i difondre la llengua a casa nostra, sinó a la seva acceptació i estima Països Catalans enfora.
Celebro que el teu proper disc sigui en català. De fet se que no tinc cap dret a qüestionar que cantis en castellà, però si em permets una altra sol·licitud, les cançons més belles reserve-les al català, si us plau.
Mentrestant continuarem admirant-te i escoltant-te a la vora de la Mediterrània.
Sempre desitjant-te tots els èxits.
Miqui Mel.
miquimel@catalunya.org
