No, nosaltres no som d'eixe món! (09/02/2005)

Nosaltres, que hem fet d'Europa, durant anys, la nostra Ítaca, demanem, ara, de manera que pot semblar paradoxal, el No.

És clar que no és un No a Europa. És el No a una Constitució, que per cert no és una Constitució sinó un tractat. És el No a un referèndum, que per cert no és un referèndum, sinó una consulta.

Les arrels del nostre plantejament europeista parteixen d'un principi elemental, un dels trets característics del catalanisme; Europa, en anar-se unint, havia d'anar diluint el pes i el poder que tenen els Estats. L'esperança era, doncs, que la Unió Europea afeblia els nacionalismes de cadascun dels Estats i, per tant, alhora era una oportunitat per a la llibertat de les nacions sense Estat, com els Països Catalans. És a dir, més Europa i menys Estats. Però el camí que se'ns proposa és tot el contrari.

Quan un comença a llegir els 444 articles del text "del Tractat pel qual s'institueix una Constitució Europea" observa com passen d'un preàmbul que és engrescador i on la paraula "pobles" surt tot sovint a una part dispositiva on no surt enlloc. Diguem-ho clar: els protagonistes exclusius d'aquest tractat són els Estats.

Les paraules de Rodríguez Zapatero dient que "una Europa forta i unida és el millor per a una Espanya forta i unida" o les amenaces de Rajoy dient que "el text constitucional impedirà que prosperin els fins independentistes del Pla Ibarretxe" il·lustren aquest plantejament estatalista, alhora que reforcen la necessària revisió de la via "europea" cap a l'autodeterminació de les nacions sense estat.

Els dèficits democràtics són també evidents; així, el Parlament Europeu no té pas la iniciativa legislativa, que està en mans de la Comissió. En canvi les grans línies polítiques les marca el Consell Europeu (òrgan que surt extraordinàriament reforçat amb aquest text). El dret europeu serà conseqüència de les negociacions opaques entre els governs dels 25 estats membres. Poc control democràtic, opacitat de les institucions europees, allunyament de la ciutadania.

És curiós que tothom que demana el vot afirmatiu sense excepció (PP, PSOE, CIU, PNB, sindicats) afegeix, immediatament, que aquesta no és una Constitució gaire convincent però que malgrat tot cal votar-la afirmativament. No seria millor repensar-s'ho i fer-ne una altra de nova, millor i més atractiva? Tanta pressa hi ha?

És cert que és possible revisar-la, però caldrà la unanimitat dels 25 estats membres, amb la qual cosa és pràcticament inviable. Cal, només, constatar les dificultats de revisió del text constitucional espanyol, per valorar el parany que se'ns proposa.

D'altra banda, per què l'Estat Espanyol ha escollit fer un referèndum en lloc d'una simple ratificació parlamentària, com han fet altres països? La resposta l'hem trobada aquests dies en les paraules del secretari d'Estat Alberto Navarro, quan manifesta que el referèndum allunyarà definitivament la possibilitat de secessió; ja no es podrà parlar de la lliure autodeterminació dels pobles.

Crec que l'argumentació per votar NO al Tractat pel qual es dota la Unió Europea d'una Constitució es pot basar en tres eixos fonamentals, Esquerra, República i Catalunya.

Esquerra: per la justícia social, cal votar NO. No es garanteix el treball digne, no es garanteix l'habitatge digne,. i en canvi s'obre la porta a la privatització de tots els serveis que ara entenem com a públics: el dret a l'educació, pública i gratuïta; el dret a la salut; el dret a la pensió per atur i per jubilació. En definitiva es proposa una harmonització a la baixa: en lloc d'acostar-nos cap a Suècia, convergim cap a Polònia.

República: els dèficits democràtics interns i la manca de democràcia institucional són evidents.

Catalunya: els nostres drets nacionals i lingüístics són menystinguts. No tenim presència pròpia en els òrgans de decisió, no ens podem dirigir en la nostra llengua ni al Parlament, ni al Tribunal Europeu, ni a cap instància europea, etc.

En definitiva, per a aquesta Constitució els catalans són transparents, la democràcia és de baixa intensitat i l'Europa que se'ns proposa és poc social. El somni de construir una Europa dels pobles lliures, no ens el prendran. El camí cap a Ítaca comença amb un No, perquè nosaltres no som d'eixe món.  

Ramon Arribas i Quintana
Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de Terrassa
Portaveu del Grup Municipal d' ERC a l'Ajuntament de Terrassa